Higiene i neteja (2010)

2010 img-higiene...

FEM ART’10, XVI ena Mostra d’Art de Dones de Ca la Dona 

FEM ART és relació, és interconnexió entre dones: dones de l’art, de l’activisme, del feminisme, o de tot a la vegada. Des de FEM ART fem visible la diversitat de ser dones des de la multiplicitat dels llenguatges creatius. Des de les arts, les artistes creeM llenguatges que ens ajuden a repensar-nos, a dotarnos de noves idees per a transitar per l’experiència feminista per la qual moltes de nosaltres hem optat.

Ca la Dona, nascuda el 1988, té l’arrel en el moviment de dones clandestí de la dictadura i en les lluites dels 70-80 per drets fonamentals com l’avortament o altres. Inicis marcats pels intents per a establir espais de coordinació o de trobada entre les dones i les associacions. Els espais de relació, les relacions informals entre dones i les xarxes de suport familiars, entre veïnes, amigues o companyes, són espais fonamentals on aprenem, creixem i desenvolupem la nostra participació. I és que una de les característiques del Moviment Feminista ha estat, sens dubte, la importància donada als espais de trobada i relació. Aquests espais ens ajuden a compartir i rescatar l’alteritat de la nostra visió, de les nostres vivències i experiències de vida, a entendre el món i a cercar les alternatives que ens puguin ser vàlides, respectant la nostra diversitat.

El treball en xarxa, els espais de relació, el treball en comú, la trobada en la confluència i en el dissens són a la base de la força i la innovació que el feminisme aporta a través de les seves accions. Ca la Dona és, així, un espai de participació, de relació i experimentació on ens és possible participar, transformar, desplaçar, provar, equivocar-nos, recuperar, conservar… És un espai físic però, també, simbòlic. Un lloc d’experiències d’insubordinació, un lloc de reflexió i producció de pensament, un espai de referència del moviment feminista. Aquestes experiències es desenvolupen a través de la casa com a espai de relació política entre dones, els espais de treball per a col·lectius, la revista, l’Espai pels Drets de les Dones, l’espai i activitats per a cuidadores i infants, el Centre de documentació, la web, la xarxa d’intercanvi i informació, les activitats, etc., i com no, la Mostra d’Art.

El tema proposat per la FEM ART’10 és la higiene i la neteja, conceptes que permeten un ampli ventall de possibilitats creatives. A la nostra societat, malgrat el reconeixement de la importància de la higiene i la neteja, aquestes es concreten de forma desigual segons si som homes o dones, tant pel que fa als seus significats, implicacions, responsabilitats o els seus valors. Volem crear un joc que ens interrogui sobre els treballs i els significats de la higiene o la neteja, des de l’entorn físic immediat fins al significat més espiritual, passant per l’ecofeminisme, el consumisme o la cura del cos. A la FEM ART’10 participen 17 artistes seleccionades a la convocatòria, 9 artistes a l’Extra FEM ART i, com a novetat, 10 artistes de l’escola Massana, convidada en aquesta edició. Comptem amb la col·laboració de MXEspai, la Llibreria Pròleg, el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, l’Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona, El CCCB, i la Biblioteca Joan Oliver A més de l’exposició, seguim realitzant activitats paral·leles per tal de generar espais de diàleg, relació i pensaments: conferències, tallers; i una festa d’art, accions i música al CCCB, tot incrementant la visibilitat de la Mostra en espais del circuit artístic establert. Per acabar, volem agrair a totes les persones que han fet possible la 16 ena Mostra d’Art de Ca la Dona, FEM ART’10, la seva col·laboració incondicional, ja que sense la seva participació aquest esdeveniment no seria possible.

El tema que ens ocupa enguany és la higiene. És un concepte ampli en significats i, per això mateix, obre a les creadores tot un ventall de possibilitats en projectes artístics. No podem deixar de pensar en neteja i el verb netejar quan parlem d’higiene, potser és el concepte que més ràpidament relacionem. La nostra memòria sel·lectiva recorda els llençols nets del llit o les estances amb olor a desinfectant acabades de netejar que ens porten vers un clar horitzó imaginari, cap al benestar. Provablemente aquest seria l’efecte més immediat de la paraula higiene.

De semblant manera, però amb aquella exhalació antisèptica que ens fa canviar la sensació agradable de l’anterior neteja per una austera i rigorosa higiene mèdica, també podríem recordar un hospital com el lloc que saneja la societat de les seves enfermetats. Això últim pot traslladarnos a records moltes vegades no desitjats, però tot i així no podem oblidar que part dels hàbits d’higiene personals provenen de la medicina, doncs un gest que pot semblar-nos tan senzill como rentar-nos les mans, fou vital en la societat.

Avui en dia l’hàbit de la higiene personal, com la neteja de la llar, de la feina, de la ciutat, és asumida completament por la nostra cultura. És ben patent la dimensió del tema, ja que la higiene del cos, la llar i la ciutat també estan incloses en la seva dimensió física. Però tot i així no s’ha d’oblidar la neteja interna, la catarsi purificadora del nostre esperit, la salut mental, la neteja dels nostres sentiments i la resposta del nostre sistema sensitiu.

La dona per natural es neteja i purifica per si mateixa un cop al mes. Amb aquest exemple podem albirar una de les moltes classificacions de la higiene. L’ordenaríem a partir de tres conceptes. La higiene natural, la higiene artificial o d’artifici i la higiene mixta.

La primera, la higiene natural, és la que succeeix naturalment, sense cap efecte intencionat de l’home, sense intencionalitat. Com, per exemple, l’anteriorment citada menstruació de la dona, tambén hi hauríen exemples molt més amplis como la pluja netejant la terra o el vent que aclareix els núvols del cel.

Per un altre costat tindríem la higiene en la seva forma artificial, la higiene com una tasca, una projecció del benestar. En la seva totalitat estaria dominada por l’acció humana. En aquest apartat la higiene es desenvolupa àmpliament en la seva acció física, ja que és produïda artificialment.

Els casos serien igualment infinits i anirien des del fet senzill de netejar-se les mans als processos higiènics articulats d’una ciutat. Aquí destacaríem l’acció femenina del transformar.

La higiene mixta és molt més abstracta i, per tant, molt més difícil de definir. Seria composta per la combinació de les altres dues higienes. Per un costat tindríem l’acció humana i per l’altre costat l’acció natural. A més a més és on succeiria gran part de la higiene espiritual, el ritus seria inclós en aquest apartat. Tan bon punt tornem a recuperar el tema de la higiene ens adonem que la salubritat és implícita en la dona com la força en l’home. La higiene és part del model femení, doncs la bellesa de la dona rau en la neteja i la puresa.

La higiene és la pròpia pell de cadascuna i dóna forma a la imatge de la dona. Quant més neta és una dona més virtuts porta en sí, però no hem de caure abaltides per un model que no ens és propi ni acceptar l’ocultació de tot allò que ens fa excel·lents. Existeixen dones que són enretirades de l’espai social per quedar-se a casa en una feina que bàsicament és d’higiene i de benestar dels demés, però la nostra acció no s’ha acontentar amb incidir en l’espai més proper per trobar allà la seva realització. No som nimfes de la rentadora entregades a una frenètica dansa al voltant del sàtir; encara molt millor, per la via mítica som més properes a Higia, la filla d’Asclepi, d’on prové el nom del concepte d’aquest any. Amb aquesta petita ressenya us convidem a reflexionar sobre el tema i a aportar les idees que cadascuna cregui del seu interès.

Esperem que la temàtica pugui enriquir-se i ampliar amb totes les vostres ropostes artístiques. Gemma Pinedo de Pedro.

  • Artistes seleccionades 

Patrizia Lohan, Ina Olivarria, Laia Sauret, Chiara Garducci i Francesca d’Alfons, Mª José Carnero, Matilde Cortés, Maite Travé, Dones Llop (Encarna Martinez), Eva Perez, Irene Sales, Trinidad García, Emilie Rubio, Roser Lopez, Miren Guillo i Mireia Delgado, Lesley Yendell, Roser, Teresa Girona, Col.lectiu Dames, Anna Marti Borras, Elisabeth Pons Castells, Eva Rodríguez, Francisca Serrano, Isidora Willson, Lusi la Luque, Maria Saura, Maria Souza Mundí, Marta Sanchez BlancoNuria Bitria, Julieta Dentone, Alicia Otaegui, Eva Sánchez, Helena Basagañas, Leonor Ivanna, Marta Gomez, Montse Duran, Teresa Pampalona, Tony Azorin

OFF MASSANA: Anna Marti BorrasElisabeth Pons CastellsEva Rodríguez, Francisca Serrano, Isidora Willson, Lusi la Luque, Maria Saura, Maria Souza Mundì, Marta Sanchez Blanco, Nuria Bitria

Artistes / Extra FEM ART 2010  

Julieta Dentone, Alicia Otaegui, Eva Sánchez, Helena Basagañas, Leonor Ivanna, Marta GomezMontse Duran, Teresa Pampalona, Tony Azorin.

  • Artistes de les activitats de la mostra

(Tallers) rrose ® present, Miren Guillo, Mireia Delgado, Trinidad Garcia

(Conferències) Alicia Oteagui, Roser Teresa Gerona

(Actes) “FEM dissabte al Raval” passejada col·lectiva, “Pelo Party” de DonesLlop.

(Performance) Trinidad García, Leonor Ivanna

(Música) LeS FATALeS

(Taula de debat) Tony Azorin, Montse Duran, Martha GómezDolo Pulido.

Anuncis