El temps (2007)

1

El temps és un políedre que ni es veu ni es toca. Imperceptible, però present. Marca i ordena les nostres vides, les nostres identitats, els nostres sentiments.

Aquestes cares del temps reflecteixen infinites dicotomies: continu-discontinu, objectiu- subjectiu, jove- gran, moviment- quietud, finit- infinit, principi- fi, present-passat, mòbil – immòbil, relatiu- absolut, subordinació- revolta, so- silenci.

Però aquestes cares no són planes. Moltes d’elles són convexes i còncaves. Parlen d’un temps que ens lliga amb l’exterior i amb l’univers i d’un temps interior i íntim.

El temps objectiu, el que és comptable, té una profunda relació amb el temps subjectiu, el nostre temps intern. Està lligat a la nostra consciència de duració i a com vivim els nostres sentiments.

Els debats sobre el temps són antics. Les diferents teories sobre el món físic sovint es presenten com a hipòtesi de les concepcions del temps i de l’espai.

La percepció del temps forma part, també, del món físic de la causalitat i del món social. De la construcció i sentit del passat i del futur. D’aquí per exemple que la llengua, com a eina de comunicació social que reflecteix i construeix pensaments mostri, en diferents societats amb diferents conceptes de temps, varietat d’usos verbals entre els passats, els presents i els futurs. Només cal que pensem en les diferències temporals de les conjugacions verbals de llengües com les germàniques en contraposició a les romàniques.

La percepció temporal – aquest sentit subjectiu del temps- està mediatitzada per l’aprenentatge, l’experiència, l’ambient social i físic, la cultura i la realitat de cadascuna. El temps subjectiu es refereix a com rebem i transmetem el temps i difereix del que seria el temps objectiu. Així, a diferents circumstàncies, diferents percepcions.

L’edat és un factor que canvia la percepció temporal. La percepció d’una hora no és la mateixa per a una nena que per a una adolescent o una persona adulta. Hi ha canvis cognitius i d’aprenentatge en la comprensió de la natura abstracta del temps.

Però no és només l’adquisició de nocions cognitives, sinó l’acumulació de quantitat i varietat d’experiències el que acaba influint en aquesta percepció del temps. Si partim del fet que les dones tenen una diversitat més gran d’ocupacions i treballs que els homes, observem que hi ha un major nombre d’associacions per temps reals. Les hores se’ns fan unitats “precioses”, que poden donar molt de si, com a idea a priori.

És evident que aquesta concepció subjectiva del temps ve marcada por una realitat d’usos de temps diferents i asimètrics entre dones i homes.

Des del feminisme s’han produït diferents aproximacions sobre el temps i les dones. Debats que posen sobre la taula conceptes com divisió sexual del treball, treball productiu i remunerat enfront del treball reproductiu no remunerat, polítiques públiques d’intervenció en el temps social, conciliació. Debats que posen més l’accent en el sentit simbòlic, que es refereix als projectes vitals de les dones, molt diversos i heterogenis, amb una continuïtat que no diferencia dies festius dels laborables i sempre marcats per les necessitats de les altres persones i la inexistència del temps per elles mateixes.

Alguns grups, com un de casa nostra, “Dones i treballs”, analitzen els models d’ús del temps masculí i femení “en funció de les diferents formes de participació en les feines i les diferents maneres d’entendre les necessitats i les dependències entre dones i homes”.

Plantegen que la relació de les dones amb el món del treball ve determinada i molt influïda per les tasques de la cura que s’assumeixen dins el cicle vital.

Arriben a la conclusió de què cal una profunda transformació de la societat en la què el valor de la cura sigui l’element conformador i organitzador de la vida social, de les relacions laborals, “…de manera que els horaris i jornades laborals haurien de anar-se adaptant a les jornades domèstiques necessàries i no a la inversa, com es fa actualment.

” Una idea que va més enllà de les polítiques d’igualtat i/o de conciliació plantejades per les institucions. És necessària una nova organització del temps i de l’espai, en la què les necessitats de cura i benestar de les persones vertebrin la societat. Posant en un lloc central el valor de la cura en els processos socials. Aquesta transformació del paradigma requereix un canvi de prioritat, un canvi dels valors, que s’allunyen de l’objectiu de la lògica del benefici i es centren en les condicions de vida de les persones.

Per altra banda, des d’alguns discursos feministes, es reivindica la idea de situar el debat del temps des d’un partir d’una mateixa, des de la llibertat femenina, tot evitant caure en apropar-nos a la idea del temps des d’una visió explicada en clau de discriminació a través dels temes conciliació i flexibilitat.

Iaia Vantaggiato a l’article “El temps que em queda. Relació entre el temps de la necessitat i el de la llibertat”, planteja que hi ha una nova situació del mercat laboral, anomenada “postfordista”, en la qual hi ha un canvi significatiu del model econòmic industrial cap a un model de serveis i marcat per una profunda feminització del món del treball.

Feminització no només per la incorporació de les dones en el món del treball, sinó que “els coneixements i la comunicació constitueixen la matèria prima del procés productiu”. Es dóna més valor a allò immaterial, a les relacions, a la capacitat de comunicació, al llenguatge, característiques de qualitats femenines.

És un model de disponibilitat, d’entrades i sortides del mercat laboral, marcat per la mobilitat, la flexibilitat i la marginalitat. La formació es converteix en permanent i queda superada l’antinòmia temps de treball, temps de vida.

L’autora planteja que al voltant del tema de la flexibilitat laboral hi ha contradiccions, perquè mentre que per una banda “de la flexibilitat a la precarietat hi ha un pas”, per l’altra molt sovint pot expressar els desitjos de les dones i que aquesta pugui ser una opció voluntària.

Amb aquest text només volem introduir alguns dels debats encetats al voltant de la idea del temps, per tal de poder crear diàleg i conversa, on la prioritat sigui escoltar, entendre i aprendre de la diversitat d’opinions i així poder afavorir el canvi i l’evolució cap a una millora de l’ús del temps de totes i tots.

DOLO PULIDO.

  • Artistes seleccionades

Montserrat Alter, Izaskun Álvarez, Catarina Araújo, Paloma Bañuls, Karol Bergeret, Terry Berlier i Valerie George, Cheryl Brooks, Mònica Cabo, Eugènia Canal, Lupe Capell, Laura Cardona, Esther Casacuberta, Alyssa Casey, Rosa Maria Ciurana, Miryam Costa, Helena Davó, Cecilia de Arriba, Vallérie Dillard, Esmeralda Fernández, Marta Fernández, Carmen G. Martínez, Cristina Garrido, Amaya González, M. Dolors González, Chiara Guarducci, Núria Güell, Sonia Ibáñez, Conxita Isern, Ana Jiménez, Tjasa Kancler, Las más turbias, Lola Lasurt, Julie Marchand, Pilar Mateo, Anne Moreno, Guisela Munita i Mariana Milei, Angela Palacios, Gemma Pinedo, Montse Pons, Mònica Porta, Tania Ramos, Alejandra Romina, Rosario Ronda, Carme Rovira, Lúa Ruiz-Giménez, Dolors Rusiñol, Eiko Sugi, Clara Trucco, Kerstin Vegelahn, Pilar Vélez, Mariana Zamabride.

  • Artistes de les activitats de la mostra EXTRA FEMART 2007

(Tallers) Ilda Noé, Valerie George i Terry Berlier.

(Conferències) Neus Carbonell, Carmen Mataix

(Actes) Marika, Ester Xargay, Ilya Noé, Valerie George i Terry Berlier, Mariaona Sanahuja, Ester Chacón, Lesley Yendell, Maïs.

(Performance) Marga Ximenez

(Videoinstal·lació) P. Bonet, E. Puig, A. Esteidinguer, J. Queralt, G. Cuartero, C. Biojo, A. Van Doorn, I. Mauro.  

(Accións) Tony Azorin.

(Videos) Soledad Sevilla, Ilya Noé, Virginia García del Pino, Teresa Bodí, Verónica Díaz, Núria Olivé, Encarna Martínez, Laura López, Anna Solé, Rosa Varela, Mireia Rocamora, Inés Hermida, Helena Calle, Valentina Mottura, Eloísa d’Orsi, Helena LLopis, Marta Muñoz, Rebeca López, Carmen Titos, Elena Martín, Virginia García del Pino, Asociación adictas al Avid, V’J Paula, Elena Martín López, Mercedes Álvarez

(Lectura de poemes) Neus Aguado, Anna Aguilar-Amat, Mari Chordà.

(Vídeopoemes) Nora Ancarola, Maite Bermúdez, Elena Calle, Susanna Carreras, Mari Chordà, Marta Darder, Felícia Fuster, Carmen G. Martinez, Viviana García-Besné, Yaell Langella, Pilar Parcerisas, Carla Solé, Ana Torres, Ester Xargay.

  • Espais de la Mostra

Ca la Dona

CC La Casa Elizalde

CCDF Bonnemaison

Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès

Espai Jove Boca Nord

Galeria Safia

Hangar

MX Espai 1010

Llibreria Pròleg

Niu

Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Anuncis